L'aplicació ha de ser accesible per Internet, motiu pel qual, haurem de tenir accès a un servidor de web on poder publicar la pàgina. Normalment per publicar una pàgina HTML, s'habilita un directori on es permetrà posar els fitxers que formen la pàgina. És el servidor de web el que s'encarrega de publicar la direcció d'Internet, que normalment és algo del estil de nom del servidor/path del directori/pàgina.

Una vegada tenim accès a un servidor de web, és necessari revisar les proteccions del directori on es vagi a ubicar la pàgina que es dessitja publicar: s'han de donar permisos de lectura a tot el món i eliminar els drets d'escriptura.

Al directori que s'ha desprotegit s'han de copiar els fitxers HTML de la pàgina junt amb les imatges (JPG y GIF) que s'utilizan respetant l'estructura de directoris original. A la pàgina web existeix una referència al programa JAVA que està comprimit en un fitxer de tipus ZIP o de tipus JAR per millorar el temps de transferència per la xarxa. Aquest fitxer comprimit ha de incloure amb el path relatiu els fitxers CLASS de l'aplicació (fitxers que genera el compilador de JAVA). Tots aquests fitxers, al igual que el directori que els conté, han d'estar amb les proteccions de lectura habilitades per tot el món i amb les d'escriptura deshabilitades.

Per poder utilitzar la aplicació una vegada ha estat realitzat tot el procès explicat anteriorment l'únic que es necessita és una màquina amb conexió a Internet i un navegador que suporti l'execució de programes escrits en JAVA. La instal.lació de l'equip ja no correspon, como és obvi, al domini de la nostra aplicació.

Cal tenir en compte a l'hora de configurar el navegador que molt probablement es pugui configurar el nivell de confiança que s'otorga a Internet. En alguns navegadors no es permet per defecte l'execució de qualsevol programa provinent d'Internet, encara que acostuma a ser un aspecte configurable de la seguretat. És necessari habilitar aquesta opció per poder utilitzar l'aplicació, i si es dessitja que aquesta tingui accès als propis recursos és possible que s'hagi d'habilitar alguna altra opció dient que es confia en tots els applets que vinguin amb la signatura digital corresponent a la nostra aplicació o al servidor de web que la distribueix.

És recomenable també configurar la pantalla de la màquina on es vagi a executar l'aplicació amb la resolució màxima permesa (a molts PC’s 1024 x 768 píxels), donat que l'aplicació pot arrivar a nivells de precissió que superen aquestes xifres i es perd qualitat en el procès de visualització.

En primer lloc i abans de realitzar cap altre pas, és necessari indicar al sistema la precissió amb la que es dessitja realitzar la simulació (Alta/Normal/Baixa). Existeix per fer-ho una choice situada a la part inferior esquerra de la finestra que permet la selecció.

A continuació s'ha de seleccionar la quantitat de línies que es dessitjen simular (Moltes/Normal/Poques) utilitzant una choice situada a la dreta de la choice amb la que s'ha seleccionat previament la precissió de la simulació.

NOTA: És altament recomenable utilitzar configuracions poc exigents amb màquines que no siguin massa potents,donat que la execució i posterior visualització de la simulació pot ser bastant lenta amb moltes línies i una precissió elevada de simulació.

Una vegada seleccionada la precissió de la simulació i el número de línies passem a definir els paràmetres necessaris per realitzar la simulació de l'ona dins la guia. Els paràmetres que es poden definir per realitzar la simulació són:

• La alçada de la guia d'ones expressada en centímetres.

• L'amplada de la guia d'ones expressada en centímetres.

• La freqüència de l'ona que dessitjem simular.

• El mode que es dessitja simular T.M. (transversal magnètic) o T.E. (transversal elèctric) i els índexos m i n que determinen dins de les infinites possibilitats quina d'elles es vol visualitzar.

Per introduïr tots aquests paràmetres haurem d'anar a la pantalla que ens permet introduïr-los seleccionant al menú de la aplicació la pestanya Simular la opció Guia d'Ones Rectangular.

Una vegada seleccionada la opció apareix a la pantalla un formulari que ens permet omplir els camps comentats anteriorment: amplada i alçada de la guia (expresat en centímetres), la freqüència de l'ona i una choice que permet la selecció del mode junt a dos camps de text utilitzats per indicar els índexos m i n.

Si es dessitja realitzar la simulació, una vegada introducides les dades corresponents, pulsant el botó Simular es realizarà i apareixerà per pantalla el resultat de la mateixa.

De la mateixa manera que a la simulació d'ones dins de guies rectangulars, previament a realitzar la simulació de línies de camp elèctric a un camp de partícules s'ha de seleccionar la precissió i el número de línies que es dessitja simular. Tal i com s'ha explicat a l'anterior apartat es pot realitzar aquesta selecció utilitzant les dues choices situades a la part inferior esquerra de la finestra d'execució.

Com pas previ a la simulació de les línies de camp elèctric s'han d'introduïr a l'escena les càrregas que es dessitjin. És en aquest punt quan es presenten varies opcions:

• Carregar desde un fitxer extern un camp de partícules que hagi estat creat previament.

• Insertar les partícules manualment una a una a una escena buida.

• Carregar una escena desde un fitxer extern i modificar-la amb les eines que proporciona l'aplicació: afegint o esborrant partícules o editant les ja existents.

Si s'opta per carregar un fitxer extern, s'ha de seleccionar al menú Arxiu la opció Obrir. Fent-ho s'obrirà un diàleg que permetrà triar l'arxiu que es dessitja obrir.

NOTA: Si quan selecciona aquesta opció no s'obre el diàleg o bé apareix un missatje d'error, significa que l'applet no té drets per accedir als recursos del sistema. Repasi l'apartat d'instal.lació i asseguri's de que el seu navegador està correctament configurat per executar applets signats digitalment.

Si s'opta per anar afegint manualment partícules a una escena buida (o a una que ha estat carregada desde disc), o bé modificar les partícules que ja existeixin (o inclús esborrarles), existeix per fer-ho un grup d'opcions al menú Editar de l'aplicació que permet fer-ho amb comoditat:

Si es selecciona la opció Afegir Partícula s'obrirà un formulari que a la seva part superior mostra els noms de totes les partícules existents a l'escena.

NOTA: A l'escena no hi poden haver dues partícules amb el mateix nom i si es sitúen dues partícules a la mateixa posició, a l'hora de realitzar la simulació es realitzarà prenent al seu lloc una sola càrrega. Aquesta càrrega tindrà un valor que s'ha obtingut sumant les càrregues de les partícules que coincideixin a un punt del l'espai i estarà situada exactament al mateix punt.

Per afegir una partícula simplement s'han d'omplir els camps adequats (la posició, la càrrega i el nom) i prèmer en el botó Afegir.

Si en canvi es dessitja modificar alguna de les partícules ja existents a l'escena s'ha de seleccionar al menú Editar la opció Editar Partícula. Apareixerà a pantalla un formulari molt similar al que apareix per afegir partícules, amb la difèrencia que es pot seleccionar la partícula que es dessitji fent click amb el ratolí sobre el seu nom. Les dades de la partícula en qüestió apareixeran als camps de la part inferior del formulari i és aquí on es podran modificar.

A la part inferior del formulari hi ha dos botons: Ok i Cancel.lar, que s'utilitzen respectivament per validar i aplicar els canvis sobre l'escena o bé per descartar-los i tornar a l'escena original.

També es poden eliminar partícules seleccionant al menú Editar la opció Eliminar Partícula. Apareixerà a la pantalla un formulari que conté tots els noms de les partícules existents a l'escena. Per eliminar una de les partícules s'ha de fer click amb el ratolí sobre el seu nom i posteriorment prèmer el botó Eliminar (únicament està permès eliminar partícules d'una en una).

Una vegada s'ha obtingut la configuració dessitjada de partícules existeixen dues opcions de simulació: la simulació en 2D o la simulació en 3D de l'escena, ambdues es poden seleccionar al menú Simular.

Si es tria la opció de simulació tridimensional el procès es desenvoluparà sense aspectes a tenir en compte.

En canvi, si es selecciona la simulació en 2D, per realitzarla, es projectaran les càrregues al pla XY (s'eliminarà la component z) i es procedirà a realitzar la simulació. És important observar que en aquest cas dues càrregues que no estaven situades al mateix punt de l'espai poden arrivar a ser-hi:

Aquestes dues càrregues si es realitza la simulació en 2D estaran situades al mateix punt, i com solució s'ha adoptat realitzar la suma de càrregues i situar una partícula amb càrrega equivalent situada al mateix punt (en aquest cas a X: 0.0 i Y: 0.0).

L'aplicació ofereix també la possibilitat de guardar la configuració actual de partícules a disc per la sev a posterior restauració. Per crear un fitxer amb l'esmentat contingut simplement s'ha de seleccionar al menú Arxiu la opció Guardar i apareixerà un diàleg que permitirà nombrar i situar el fitxer al sistema local.

L'aplicació quan s'està visualitzant el resultat d'una simulació ofereix la possibilitat de navegar per l'escena. Per fer-ho existeixen uns controls especials situats a la part inferior dreta de la pantalla principal.

Fonamentalment el navegador pot estar configurat en 3 modes diferents: Rotar, Pan o Zoom In. Cada un d'ells té el botó que l'activa i que porta com etiqueta el nom del mode. En funció del mode que estigui activat es podran realitzar unes accions o unes altre amb el ratolí:

• Mode Rotar: Quan el navegador estigui funcionant en aquest mode, si l'usuari manté près el botó del ratolí sobre la pantalla de simulació i mou el cursor, observarà que la imatge rota como si estès movent-se la càmara amb la que s'enfoca a l'escena.

• Modo Zoom In: Aquest mode serveix per seleccionar amb el ratolí zones de la imatge que es dessitjen ampliar. Quando es premi el botó del ratolí s'obrirà un requadre que enmarcarà la zona de la imatge que es dessitja ampliar. Terminarà la selecció de la zona quan l'usuari deixi de pressionar el botó).

Després existeixen una sèrie de controls auxiliars que permeten realitzar més cómodament una sèrie d'accions d'utilitat per l'usuario:

• Zoom Out: Realitza la funció inversa al Zoom In, allunyant la imatge progressivament.

• Centrar: Centra la imatge a la posició a la que es trobi la càmara actualment per ajustar-la el màxim possible als límits de la pantalla però sense que mai arrivi a sortir-se. Aquesta opció pot quedar activa per que es realitzi automàticament cada vegada que es mogui la càmara seleccionant al menú Veure la opció Centrar sempre la imatge (nomès aplicable estant en mode Rotar).

 

• Controls de direcció: Amb forma de cuadrat i amb una "D" al mig es troben situats a la part inferior dreta de la pantalla els controls de direcció. Aquests serveixen per desplaçar la càmara, de forma discreta i més controlada que amb el ratolí al mode Rotar. Existeixen també dos controls just sobre d'aquests que permeten rotar la càmara sobre l'eix imaginari que forma la direcció d'enfoc de la càmara. (Mirar figures adjuntes a l'apartat de descripció del mode Rotar).

• Choice Sensibilitat: Per graduar la sensibilitat del ratolí o dels controles auxiliars realitzant rotacions existeix la possibilitat de seleccionar la sensibilitat dels mateixos: quant més elevada sigui, més ràpids seran els desplaçaments i menys s'haurà de moure el ratolí.

Existeixen també unas posicions predeterminades on situar la càmara amb respecte de l'escena. Al menú Veure es poden seleccionar les següentss opcions:

• Veure Planta: Sitúa la càmara a una posició que permet veure la projecció de l'escena sobre el pla XZ (y = 0).

• Veure Costat: Sitúa la càmara a una posició que permet veure la projecció de l'escena sobre el pla YZ (x = 0).

• Veure Front: Sitúa la càmara a una posició que permet veure la projecció de l'escena sobre el pla XY (z = 0).

• Veure càmara: Sitúa la càmara en una posiciónque permet veure l'escena desde un punt de vista que no coincideix amb cap dels 3 eixos de coordenades, aquesta posició es denomina posició oblicua.

També s'ofereix a l'usuari la possibilitat de visualitzar o no les línies de camp, aquesta opció es pot activar/desactivar amb el botó que apareix a la part superior dreta de la pantalla principal o bé desde el menú Veure.

De la mateixa manera, l'usuari pot seleccionar si dessitja veure la caixa mínima contenidora de l'escena. El botó Caixa Mínima i l'opció amb el mateix nom al menú Veure són els llocs que l'usuari pot utilitzar per configurar aquesta opció.

Una altra opció de visualització configurable per l'usuari és la visualització amb perspectiva o en projecció paral.lela de l'escena. Tot això es pot seleccionar mitjançant els botons Caixa Mínima i Perspectiva o desde l'opció amb el mateix nom disponible al menú Veure.

Un aspecte a tenir molt en compte quan s'hagi activat la visualització amb perspectiva és la distància a la que es troba la càmara de l'escena, donat que quant més a prop es trobi més gran serà la deformació de la imatge. Per modificar la distància a la que es troba la càmara del centre de l'escena es pot anar al menú Editar i seleccionar la opció Distancia Càmara, o bé prèmer el botó situat al centre dels botons de direcció i que té una "D".

L'aplicació obrirà un formulari que ens permitrà introduïr la distància que dessitjem, sempre i quan no es mogui la càmara dins l'objecte. Per que l'usuari estigui més orientat espacialment es mostra la distància a la que es troba actualment la càmara i quina és la distància que l'aplicació recomana.

Una vegada modificada la distància, s'observa com efectivament, sense que caviï la posició de la càmara varia la forma de l'escena.